lunes, 22 de abril de 2013

Parlar alt i clar

Es sol presentar a George Orwell com a novelista més que no periodista. En la seva obra 1984, crea un llenguatge, el newspeak, idioma oficial de la societat distòpica totalitarista que l'autor dibuixa. En aquesta societat, el newspeak representa l'adulteració del llenguatge com a mitjà del poder per a distorsionar la veritat i crear una nova realitat artificial. 

Es sol presentar a George Orwell com a novelista, perquè de la seva prolífica obra destaquen dues novel·les de gran qualitat literària: la ja anomenada 1984 i Rebel·lió dels Animals. Però el seu estil denota una enorme influència periodística, una defensa encarnissada d'uns ideals que es repeteixen com a temes al llarg de tota la seva producció escrita i que el converteixen en un dels més fins periodistes, el més destacat assagista des de Hazlitt. 

I és des de la seva posició de veu influent que li atorgà el periodisme, des d'on Orwell posava en pràctica el que ell deia que necessitava fer la totalitat de la societat: "parlar alt i clar". Així, aquest anglès nascut a la India cridava a la humanitat cap a la lluita contra les regles socials establertes pel poder polític, utilitzant per a aquesta causa el que ell considerava l'arma més potent, tant seva com de l'enemic: el llenguatge.

D'aquesta preocupació pel llenguatge n'és un reflex el newspeak, només un dels molts exemples i metàfores que Orwell va utilitzar al llarg de tota la seva vida per a denunciar la manipulació de les idees, el suborn, el control i la modificació de la veritat basada en una defensa d'interessos polítics, propi de societats totalitaristes (com la Rússia de Stalin).

A través de la seva literatura distòpica i una manifestació implícita del seu socialisme democràtic, aquest narrador i periodista va anar teixint una actitud exemplar de defensa de la vertadera llibertat d'expressió. 

"Si la llibertat significa alguna cosa, és el dret a dir-li a la gent el que no vol sentir." Aquesta llibertat era l'objectiu d'Orwell, i la denúncia d'aquest autor consistia en la denúncia de la hipocresia d'una Anglaterra que cridava que "SÍ" a la llibertat d'expressió però després censurava qualsevol crítica al règim estalinista. 

La posició d'Orwell era el "no" rotund als lligams d'Anglaterra respecte del que podia i no podia dir de Rússia. Però les actuacions no van desvinculades del context en cap moment. La dificultat, en conseqüència, es planteja en el moment en que les circumstàncies que envolten l'activitat periodística són extremadament delicades: la Gran Bretanya d'Orwell és la Gran Bretanya conscient de l'absoluta necessitat de Rússia per a guanyar la Segona Guerra Mundial. La pregunta que es plantejava, llavors, era si el fi (guanyar la guerra i erradicar completament el nazisme, objectiu pel qual es necessitava a Rússia) justificava els medis (renunciar a la llibertat d'expressió sobre el règim stalinista per evitar que aquest es desvinculés dels aliats). 

Orwell mateix respon la pregunta. La censura en temps de guerra, i la censura en temps tan delicats com els de la Segona Guerra Mundial, és recomanable. El periodista i narrador ho afirma: l'actuació del Govern britànnic fou, probablement, acertada. Ara bé, la diferència resideix en el punt de naixement de la censura: en el moment en el que les veus influents deixen de dir el que pensen perque han patit un procés d'auto-transformació i la censura ja no és externa sino interna, el problema és diferent. 

"En l'actualitat, en el nostre país, [...] els liberals tenen por de la llibertat i els intelectuals no vacil·len en pervertir la inteligència." És per cridar l'atenció sobre aquest fet que George Orwell va escriure el pròleg no publicat de la seva Rebel·lió dels Animals. I és per això que George Orwell parlava alt i clar dient que hi havia que parlar alt i clar.

Nuria Ribas Costa

No hay comentarios:

Publicar un comentario