El debat de la Veritat

El pensament occidental té un deute amb la cultura grecorromana clàssica. I la comunicació com a indústria també. 

El naixement del fet comunicatiu va lligat al naixement dels humans mateixos: la transmissió d'informació, independentment del tipus i del canal, representa una imperiosa necessitat des del mateix inici de la civilització. I en el moment en que les persones, dotades d'una responsabilitat i d'una capacitat cognitiva suficient, s'adonen del potencial d'aquesta transmissió, apareix l'anhel de control. 

Així, les brides del paper es remonten fins a molt abans de l'existència d'aquest suport, i la manipulació del llenguatge per assolir la proclamació d'una concreta informació és converteix, ja en la Grècia Clàssica, en una controvèrsia del pensament. 

"Només sé que no sé res." Des de la ignorància, es defensa l'existència d'una Veritat absoluta, i la comunicació es converteix en una eina per a transmetre aquesta Veritat. La maièutica de Sòcrates es presentarà, doncs, com a mètode per a demostrar el desconeixement de la persona, incitant des del ridícul a l'asssoliment (o a l'intent d'assoliment) d'una Veritat que només pot ser aconseguida a través del coneixement propi ("coneix-te a tu mateix"). 

El debat es deslliga quan la Veritat, doncs, es nega. I aquesta és precisament la visió dels Sofistes, entre els que podria citar-se a Gorgias o a Protàgoras. El corrent de pensament que aquest grup propugna consisteix, doncs, en la comercialització de la oratòria des de la relativització de la Veritat. Una educació en la defensa oral convertida en explotació econòmica de la filosofia. 

L'evolució d'aquesta eterna controvèrsia arriba fins l'actualitat, en la que es tendeix a associar, des de certs sectors, a la indústria publicitària amb la visió sofística i la de les notícies amb la visió socràtica. Ara bé, des d'un punt de vista personal, considero falta de fonament aquesta assimilació, donat que l'ampli ventall de la indústria de la notícia permet la presència de mitjans que s'apropen a la visió sofista: defensen uns trets concrets d'una veritat de la que parteix la notícia, però l'envolten amb una visió completament relativa al sector ideològic al que pertany l'anomenat mitjà. 

El debat continua, doncs, obert, amb la complicació d'una ingent pluralitat de mitjans que semblen no poder incluir-se en un corrent concret de pensament. Dins d'aquesta pluralitat, a més a més, sembla cada cop més difícil el manteniment d'uns ideals, d'uns valors. Valors mínims universals que derivaríen de la concepció de l'afirmació de l'existència d'una Veritat que propugnava Sòcrates. Així, els mitjans i els propis periodistes que s'incoluen dins d'aquest corrent de pensament defensen uns valors propis. Des d'un punt de vista personal, els valors universals que considero Veritats inviolables són la Lleialtat (a un mateix i als altres) i la Llibertat, entesa com a capacitat de prendre decisions des de la Responsabilitat i ser capaç de sotmetre's a les conseqüències d'aquestes.

Nuria Ribas Costa