El silenci com a censura

El 1787 el diputat Edmund Burke, polític i filòsof irlandès, conservador i contrari a la Revolució Francesa, adreçà als periodistes de la cambra al Parlament de Londres unes paraules que serien crucials: "vosaltres sou el quart poder".

Jaume Guillaumet escriu en la seva obra Història del Periodisme que en aquell moment, allò que més endavant seria considerat un elogi es convertí en un retret. La censura i el control del govern cap als mitjans, amb la Licensing Act contra la que es pronunciava l'Aeropagística de John Milton, s'havien convertit en context normalitzat de producció periodística, i havien convertit l'ofici de la comunicació en una indústria emergent però limitada.

Al segle XIX, amb la Revolució Industrial, es produí el naixement del periodisme de masses. Aquesta nova indústria de la comunicació té, a més a més, una evolució paralel·la a la del capitalisme com a règim basat en el predomini del capital com a font de riquesa. 

Però és en el segle XX en el moment en que neix aquesta concepció de l'acumulació de diners com a enriquiment; i és que la història del capitalisme, com la dels mitjans de comunicació, va de la mà dels canvis socials. Així, el periodisme de masses nascut al segle XIX com a conseqüència de les Revolucions Industrials es desenvoluparà bressolat per la macro-producció  que catapultarà la societat al "sistema de mercats" en que es converteix un segle després.

En el context d'un capitalisme financer feroç, on els mercats mosseguen tot moviment de riquesa de la que puguin extreure'n benefici, la indústria de la comunicació es converteix en una presa anhelada. Ignacio Ramonet escrivia, en la seva obra La explosión del periodismo, que "des de la segona meitat del segle XIX, la premsa i els mitjans de comunicació han constituït, a les democràcies, el recurs dels ciutadans davant dels abusos dels tres poders tradicionals. [...] La premsa era llavors la veu dels sense veu."

Periodista espanyol de gran prestigi, Ramonet és deutor de la corrent ideològica establerta per l'Escola de Frankfurt, la doctrina de la qual va néixer en reacció contra la perversió del periodisme i dels mitjans durant la Segona Guerra Mundial. Amb la creació del concepte de la indústria cultural, els membres d'aquesta escola criticaven la creació de necessitats inexistents a través dels mitjans, així com també la manipulació ideològica dels receptors amb aquests. A dia d'avui, Ramonet fa exactament el mateix amb la mutació de la indústria comunicativa actual. 

Així, el quart poder, la veu dels sense veu, pateix una assimilació amb els altres tres poders, apropant-s'hi tant que deixa de convertir-se en aquesta eina de defensa de les injustícies. És una de les idees que es presenten al documental de Latituds TV3 del 27 de novembre de 2012 La funció social dels mitjans de comunicació. Lluny de la Licensing Act del segle XVII, "el silenci mediàtic és la censura actual".

Nuria Ribas Costa