Hipòcrites i investigació

"Es posen Salvados i se'n van al llit el diumenge a la nit dient «quina vergonya de país, no podem avançar amb un sistema de comunicació així»  quan duen tota la tarda mirant Gandía Shore i fent el tumor a casa seva." 

La paraula més adient per qualificar aquesta actitud és sens dubte hipòcrita. És molt fàcil dir una cosa quan et trobes en una posició, i fer-ne una altra quan arribes a l'altra posició. 

"Tenim una democràcia, però hem agafat els mals vicis de les democràcies. En el nostre entorn, la dinàmica és tan senzilla com estúpida: quan estic a l'oposició, critico; però quan tinc el control, manipulo." José Martí Gómez, periodista, dibuixa amb llenguatge proper la Història de la televisió pública a Espanya. Sembla que el gran model al que tothom aspira, la BBC, el paradigma de televisió pública desgubernamentalitzada, que es troba sempre en el punt de mira, és una idea passatgera per als dirigents que acaben pujant al poder. "Inexplicablement, quan tenen el control, aquells que predicaven apocalípticament l'absoluta necessitat del model BBC han oblidat aquet comès."

Teresa Aranguren, consellera de RTVE, té un punt de vista curiós al respecte del criteri de la imparcialitat, aquell que semba la utopía més desitjada de la indústria comunicativa -o la que es suposa que hauria de ser la més desitjada-: "el més important per a mesurar la independència periodística és el criteri que s'aplica."

Un criteri basat, en la Història comunicativa de la televisió pública espanyola, en els imaginaris del món projectats pels diferents partits polítics. La lluita, però, no és un camp de batalla perdut.

Salvados no és periodisme d'investigació, i Jordi Évole va començar sortint del programa de Buenafuente amb el nom de Follonero: "Una mezcla de reporterismo atrevido e irónico, que se toma la realidad con humor, que huye de los protocolos, con el objetivo de divertir y entretener." (Jordi Évole) Pero un reporterisme atrevit i irònic és, precisament, un primer pas important en la ruptura de les línies preestablertes. 

El que surt a Salvados és el que hauria de sortir a les notícies, a la televisió pública. Però que surti a Salvados vol dir alguna cosa. Vol dir que el tumor que no fa res durant tota la tarda del diumenge, encara que ocupi un 80% del seu temps mirant Gandía Shore, també pot anar al llit conscient, en certa mesura, que alguna cosa no està funcionant bé en el món de la comunicació.

I a vertadera lluita està aquí: en aconseguir que aquest hipòcrita que critica quan li interessa critiqui...sempre. 

Nuria Ribas Costa