Era un projecte de diari independent i democràtic, una sortida del Franquisme que havia de ser inaudita en tots els aspectes. Era un projecte polític, i en la primera fase de la seva formació els suports foren majoritaris i liberals en gran mesura. Una mescla heterogènia d'inversors que desitjaven construir un diari segons el seu parer.
Però la quantitat d'aquests i la força del desig inicial van convertir el rotatiu en la materialització del projecte tal i com s'havia concebut. EL PAÍS va néixer com a diari democràtic i independent que capgirà l'escena periodística de la Transició.
Però el mite continua vigent. La línia editorial d' EL PAÍS, que tradicionalment s'ha qualificat com d'esquerres, és un aspecte més complex que aquesta simple afirmació.
La definició de la línia editorial d'un diari podria qualificar-se d'odissea, una empresa de difícil consecució, que parteix de l'anàlisi de tres aspectes: la política, l'economia, i la societat. La clau és l'anàlisi i la cobertura que fa una determinada publicació de les informacions que publica sobre aquests temes. O les que no publica.
En el cas d'EL PAÍS, la realitat és que el tarannà d'esquerres, estereotip que l'ha acompanyat des del seu naixement i en la formació del qual té molt a veure la determinació que va tenir el rotatiu en l'episodi del 23-F (EL PAÍS, con la Constitución), no és completament cert.
Així, fent una anàlisi dels tres aspectes en base als quals es determina la línia editorial, pel que respecta a EL PAÍS tots presenten evolucions diferents.
En primer lloc, pel que fa a la cobertura dels aspectes polítics, en el seu origen era de caire progressista. Ha patit, però, una evolució paral·lela a la de la política socialista de la totalitat de l'Estat. Així, EL PAÍS és menys socialista quant a política en la mesura en que el PSOE és menys socialista en general.
En segon lloc, l'economia ha patit una progressió acostant-se al conservadurisme. Així, actualment la cobertura dels aspectes econòmics es fa des d'un punt de vista molt més de dretes. És una evolució que ha patit la totalitat del Grup Prisa.
Finalment, pel que fa a l'aspecte social, aquest és l'únic que partint d'una cobertura inicialment progressista, s'ha mantingut en aquesta línia.
Així doncs, fent una ponderació general d'aquests tres aspectes podria dir-se que la línia editorial d' EL PAÍS és més aviat de centre-esquerra. Afirmació que desmenteix un mite que, malgrat tot, sembla difícil d'esborrar.
Nuria Ribas Costa
Però la quantitat d'aquests i la força del desig inicial van convertir el rotatiu en la materialització del projecte tal i com s'havia concebut. EL PAÍS va néixer com a diari democràtic i independent que capgirà l'escena periodística de la Transició.
Però el mite continua vigent. La línia editorial d' EL PAÍS, que tradicionalment s'ha qualificat com d'esquerres, és un aspecte més complex que aquesta simple afirmació.
La definició de la línia editorial d'un diari podria qualificar-se d'odissea, una empresa de difícil consecució, que parteix de l'anàlisi de tres aspectes: la política, l'economia, i la societat. La clau és l'anàlisi i la cobertura que fa una determinada publicació de les informacions que publica sobre aquests temes. O les que no publica.
En el cas d'EL PAÍS, la realitat és que el tarannà d'esquerres, estereotip que l'ha acompanyat des del seu naixement i en la formació del qual té molt a veure la determinació que va tenir el rotatiu en l'episodi del 23-F (EL PAÍS, con la Constitución), no és completament cert.
Així, fent una anàlisi dels tres aspectes en base als quals es determina la línia editorial, pel que respecta a EL PAÍS tots presenten evolucions diferents.
En primer lloc, pel que fa a la cobertura dels aspectes polítics, en el seu origen era de caire progressista. Ha patit, però, una evolució paral·lela a la de la política socialista de la totalitat de l'Estat. Així, EL PAÍS és menys socialista quant a política en la mesura en que el PSOE és menys socialista en general.
En segon lloc, l'economia ha patit una progressió acostant-se al conservadurisme. Així, actualment la cobertura dels aspectes econòmics es fa des d'un punt de vista molt més de dretes. És una evolució que ha patit la totalitat del Grup Prisa.
Finalment, pel que fa a l'aspecte social, aquest és l'únic que partint d'una cobertura inicialment progressista, s'ha mantingut en aquesta línia.
Així doncs, fent una ponderació general d'aquests tres aspectes podria dir-se que la línia editorial d' EL PAÍS és més aviat de centre-esquerra. Afirmació que desmenteix un mite que, malgrat tot, sembla difícil d'esborrar.
Nuria Ribas Costa
No hay comentarios:
Publicar un comentario