El joc del camuflatge

La ignorància té un control quasi aterrador del món de la comunicació. La indústria que té com a comès la projecció d'un imaginari del món cap als ciutadans que el poblen té a les seves mans l'arma més potent: aquesta capacitat de cració de visió de la realitat es tradueix, molt perillosament, en la subordinació de la informació a les ideologies que regeixen la indústria de la comunicació.

Carles Singla, professor de Periodisme a la UPF, va fer reiteradament referència en moltes de les seves classes al fet que la magnitud d'influència dels mitjans està sovint menyspreada. Comentava que existia la tesi que els mitjans, funció dels quals era precisament aquesta projecció de l'imaginari del món, tenien en les seves mans els ingredients per a dibuixar una realitat acord amb els seus interessos, i que aquell seria el món que la resta de ciutadans coneixeriem perquè la indústria comunicativa té el monopoli de la informació. 

Així, ara ja no és la comunicació sino el negoci de la comunicació. I és en aquest punt on es troba el fet vertaderament aterrador: que qui mou els fils d'aquest aparador de la realitat sigui algú i no la vertadera realitat dificulta molt la puresa d'unes veritats que haurien de ser impossibles de modificar. Afirmar que els mitjans de comunicació estan en mans d'algú és afirmar que està també en mans d'algú el desenvolupament del sentit crític dels ciutadans.

Dins d'aquesta terra hostil que és la propietat, pocs s'aventuren a investigar. Bé per por, bé per impotència, el govern de la indústria comunicativa està en mans dels que més interès tenen en la seva "adequació" a una ideologia concreta. Es tracta de la realitat de cada dia, on el descobriment dels propietaris dels diferents mitjans explica molt més de l'imaginable la visió del món que ofereixen. 

Mereix especial menció, dins d'aquest embroll de pertenències, el concepte de la propietat creuada. Aquesta està relacionada amb la set insaciable de les grans empreses de fer-se encara més enormes: quant més grans, més difícil és caure. Així, la propietat creuada es dibuixa rere una cortina difusa, unint per relacions comercials i interessos comuns aparents competidors en la jungla del mercat. És el joc de camuflatge, on tenen partida oberta Mediaset España (propietat en un 41% de Mediaset Itàlia i en un 18% de Prisa), Imagina, Digital+ o Altresmedia. 

Tota aquesta teranyina de propietats i anhels de creixement configura un mapa de la indústria comunicativa que ajuda a comprendre molt millor la difusió de la informació en l'actualitat. Ara bé, acostar-se a la teranyina és complicat: és molt difícil veure-la.

Nuria Ribas Costa